Parece que fue ayer cuando me matriculé en la
universidad y ya hace un añito. Todas las asignaturas me han aportado nuevos
conocimientos, haciéndome reflexionar a lo largo de todo el proceso.
En la asignatura de Bases Didácticas he aprendido el
profundo significado de hacer una Unidad Didáctica con sentido. Además, con la
ayuda de las nuevas tecnologías y la utilización de las herramientas he podido
experimentar las ventajas que tengo al recurrir a ellas.
Respecto a Música tengo que decir que ha sido muy
divertida y me he dado cuenta de la importancia que tiene que los niños
desarrollen libremente todos sus sentidos y emociones.
En multilingües, me he vuelto más sensible por el
respeto y protección de nuestra identidad y por la de los demás. En la misma
línea Sociología me ha hecho reflexionar sobre la necesidad de la educación
cívica y moral.
La evolución histórica de la educación y sus
diferentes metodologías las he estudiado en las materias de Pensamientos y
Modelos Educativos. Así mismo en Desarrollo cognitivo, he comprendido la
psicología evolutiva de los niños.
Por último, en la asignatura Del placer de la
Escritura he reflexionado sobre el inmenso proceso por el cual tienen que pasar
los niños, entendiendo que lo llamado “mamarrachos”, son características de
etapas por las cuales todos hemos transitado.
En conclusión, he aprendido nuevas formas de enseñanza, a trabajar en grupo y lo más importante a disfrutar haciéndolo.
Technology is present in everything around us, from
our work, our community, our family, or our home.
However in the education sector, we see that many
schools today do not have the resources to integrate technology into the
learning environment. Many are beginning to explore the great potential offered
by technology to educate and learn.
With proper use, technology helps students acquire the
necessary skills necessary for the society of the XXI century.As a future
teacher I want to continue learning in the world of technologies, to solve
conflicts in the future and to give my students new learning tools.
I think that new technologies are good, because they
are changing the World. Nowadays technologies are essential in our lives and
help the development of countries. Mobile phones enable us to speak to anyone
we like, all over the world, and also mobile phones can be used to surf the
web.
In conclusion, computers also improve communication on
the web. Thanks to the internet and computers we can search for information
easily. I think the internet is one of the greatest advances in the world.
Before starting college I knew for sure what I wanted to study. Many of my friends had toldme about their experiences as teachers, every day my daughter came home excited abouteverything she had learned and I passed the exam for the university: so my dream began to become true.
I have lived in several cities and countries (Scotland, Switzerland) and therefore I have learned how to adapt easily to new situations and cultures. I’m not afraid of new challenges or new tasks.
I’m currently in my first year at the University of Ibiza and I’m learning a lot about children and their development.
In conclusion I do believe I would be particularly suitable for this profession; I will lead my students, I will listen and will give them lots of love.
Aquesta serà la darrer entrada de l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, per això faré una reflexió dels continguts i de la utilització de noves eines en lameva futura docència.
D’entrada voldria donar les gràcies a la Gemma Tur Ferrer la mestra de Bases Didàctiques. La meva visió de l’educació i el perfil docent que vull assumir com a docent delS.XXI , ha estat en un procés de desenvolupament continu com a resposta reflexiva a les seves preguntes.
He après a valorar la importància del treball en equip com a element clau de l'estructura organitzativa de l'escola infantil, aprendre a aprendre, dissenyar, organitzar i avaluar per competències.
D'altra banda és fonamental com a futura docent l’actitud ètica i compromesa amb la professió, per consegüent he anat adquirint una visió més crítica, personal i innovadora sobre el sistema educatiu i curricular vigent, així com de la seva labor a l'aula.
La construcció d’un portafoli electrònic m’ha servit per ampliar el meu món virtual, utilitzant noves eines de treball com el Scrib, Flickr, o el Photopeach .Com es pot veure en aquest mapa conceptual, ( fet per totes a l’aula, gràcies a la nostra companya Patricia) el nostre món virtual ha estat molt ampliat en aquestos darrers mesos.
A més a més, per crear el meu portafoli he seleccionat, analitzat i processat la informació procedent de diverses fonts , com per exemple el blog d’en Santos Guerra .M, “El Adarve”, o el blog “Discentia”, el llibre d’en Zabala .A i Arnau .L “11ideas clave” o el llibre d’en Cela Olle .J “ Va de mestres”.
Tota aquesta experiència d’aprenentatge amb la tecnologia , en la meva futura docència pot influir , introduint als meus alumnes en les noves tecnologies de la informació i la
comunicació. Amb diferents estratègies per a la seva aplicació dins de l’aula, desenvolupant-les sempre amb una actitud ètica de la infància, als mitjans de comunicació.
A continuació la creació d’una Unitat Didàctica per grups, m’ha fet aplicar els coneixements adquirits a la pràctica de manera coherent i elaborant un material propi, desenvolupant la capacitat per analitzar els objectius, els continguts curriculars i els criteris d'avaluació de l'educació infantil.
Com a conclusió, vos deix una frase feta en grup per n’Ana, na Carol, n’Eva, n’Alicia i jo.
“Partir dels coneixements previs dels alumnes amb l’ajuda de les TIC per assolir un aprenentatge significatiu amb el objectiu de poder resoldre possibles situacions conflictives de la vida real.”
Aquí deix el vídeo de les nostres reflexions, que varem gravar totes.
Adéu lectors o lectores i molta sort en els exàmens companyes, fins un altre!!!
Currículum a l’educació infantil?... objectius?...jocs?...rutines?...racons?...treball individual?...material?...treball en equip?...discutir i prendre decisions per la metodologia?...HEM DETENIRCURAAMBAQUESTESRESPOSTES...
En el llibre “Ensenyar i aprendre “ T. Huguet, i I. Solé ED. GRAÓ, d’IRF, SL (1996), ens fanpreguntes com aquestes. Amb els pas del temps l’augment de la cura dels nens de 0-6 anys ha estat relacionada amb l’augment de les mares incorporades en el món laboral.
Uns dels trets d’aquesta etapa ésla no obligatorietat, aquesta consideració ha provocat algunes discussions. La línia actualpretén passar d’una escola que guarda a una que ensenyar.
Potenciar i afavorir el desenvolupament, respectant la diversitat i les possibilitats individuals,compensar la desigualtat, són les grans finalitats d’aquesta etapa.
La funció del currículum ha de ser orientativa i no prescriptiva en l’etapa d’educació infantil. Així mateix, és necessari l’esforç del professorat, per poder prendre decisions i dur-les a terme.
Com a nivells de concreció curricular tenim els següents;
·1-Elaborat pel MEC i els departaments d’ensenyament autonòmics, aquest és referent obligatori per l’elaboració del segon i del tercer.
·2-Elaborat pel claustre del centre, i fent especial menció a l’educació infantil en el capítol sis.
·3-Elaborat pel mestre, concretant les programacions d’aula al llarg d’un any.
Els currículums han de tenir aspectes que desenvolupin l’ensenyança de la seva pròpia identitat, ser autònom, anar net i descobrir altres mètodes de comunicació com l’escriptura. Així dons avaluació ens proporciona informació per poder seguir ensenyant, aquesta tendra que fer-se al principi, durant i al final del transcurs escolar.
L’etapa d’educació infantil es divideix en dos cicles. El primer cicle dels 3 mesos als tres anys (destaca la importància de les rutines) i el segon cicle dels tres anys als sis anys.
La planificació (currículum) ens ajudarà a l’hora de la pràctica iles rutines o pautes proporcionaran seguretat i referents als alumnes. Les àrees curriculars i els blocs de contingut principals han de desenvolupar l’equilibri personal, l’actuació social i interpersonal.
Els criteris d’actuació són;
·El foment de l’auto concepte i de l’autoestima (ZDP).
·Aprenentatge significatiu i globalització.
·L’atenció a la diversitat.
·La importància de l’activitat lúdica (el joc, amb les tres formes).
Per altra banda s’ha de potenciar eltreball en equip ambprojectes que fan possible undesenvolupament i aprenentatge en una certa direcció i amb continuïtat.
Jacks Delors en el seu llibre “ La educación encierrra un tesoro” ED. UNESCO, parla de l’educació infantil. Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, i aprendre a ser, són els quatre pilars bàsics de l’educació infantil i així doncs és una garantia pel aprenentatge al llarg de la vida.
Avui en dia tenim un 100% d’escolarització en nens de tres anys , la L.O.E va impulsar la ensenyança obligatòria en el nostre País.
“Concebida como una etapa única, la educación infantil está organizada en dos ciclos que responden ambos a una intencionalidad educativa, no necesariamente escolar, y que obliga a los centros a contar desde el primer ciclo con una propuesta pedagógica específica. En el segundo ciclo se fomentará una primera aproximación a la lectoescritura, a la iniciación en habilidades lógico-matemáticas, a la lengua extranjera, al uso de las tecnologías de la información y la comunicación y al conocimiento de los diferentes lenguajes artísticos. Se insta a las Administraciones públicas a que desarrollen progresivamente una oferta suficiente de plazas en el primer ciclo y se dispone que puedan establecer conciertos para garantizar la gratuidad del segundo ciclo”.
La meua reflexió em du a pensar en la importànciade la formaciócontínua delprofessorat, per joésessencialpergarantirl'especialització enuna etapaeducativamoltsensiblea totselscanvissocials. Així doncs, elscentresde professoratsón elsencarregatsd'oferiren primerainstànciaaquestaformació i el dia de demà serem nosaltres amb elsgrupsde treballdelscentres.
Tot i que encaraéscorrentla percepciófamiliar quelaconfonamb l'antigaetapaeducativaespanyola depreescolar que solament guardaven als nens no ensenyaven ,però la societat i les famílies d’avui demanem un majorcomponenteducatiuen l'educaciódels nostres fills. Aixòés perquè estam canviant, ara la societat ésjaméssensible a lescapacitatseducativesde l'alumnatd'entre tres isis anys, alespossibilitatsdelsnousmètodesposats enpràcticaen elsúltimsanys. Sent aquesta una etapa no obligatòria però molt recomanable.
Sòcrates deia “...yo no puedo enseñarte solo puedo ayudarte a aprender a pensar...”
I aquí teniu el lib dab que vàrem fer a la universitat, fins la setmana que ve!!!
QUIN TIPUS D’EDUCACIÓ VOLEM ? ...per respondre en aquesta pregunta primer hem de preguntar-nos ... QUIN TIPUS DE SOCIETAT VOLEM???
Actualment quintipus de societat volem??... per respondre aquesta setmana hem estudiatel currículum . I què és el currículum?... l'origen de la paraula currículum la he trobat en l’època del esplendor del positivisme, centrant tota expectativa de progrés, benestar i democràcia.
El terme currículum es refereix al conjunt d'objectius, continguts, criteris metodològics i d'avaluació que orienten l'activitat acadèmica, com ensenyar?, quan ensenyar? i què, com i quan avaluar? .
També permet planificar les activitats acadèmiques, de forma general. Segons en Gimeno Sacristà (1985), es destaquen diferents dimensions, el currículum prescrit, el presentat als professors, el modelat pels professors , el currículum en acció. el realitzat( efectes o conseqüències d'aprenentatge en els alumnes)i el currículum avaluat.
El currículumno te en compte les condicions inicials de l'alumnat, la seva realitat social, la situació dels professors o de l'escola.
Per a ell no existeix la neutralitat curricular, ni en la pràctica ni en la teoria perquè qualsevol posició implica certs valors que es corresponen amb diferents interessos socials.
Actualment tenim un currículum obert i flexible, on hi ha els que estudien la educació, els que decideixen l’educació i els que realitzen l’educació. Segons Gimeno els que estudien l’educació i els que decideixen l’educació haurien de ser els mateixos.
Serafi Antunez destaca 3 grans processos del currículum, en primer joc aprendre coneixements,fent referència a la interiorització de dades de continguts. L’alumnat ha de desenvolupar les capacitats, estratègies i recursos personals per accedir per si mateixos al coneixement. La mestra/e ha de donar les eines necessàries a l'alumne/a perquè pugui enfrontar-se a nous reptes al transcurs de la seva vida.
En segon lloc segons Serafi trobem el currículum ocult, és un currículum no oficial i te resultats negatius. Resulta decisiu per entendre els processos i els resultats que tenen lloc en l'àmbit escolar. Així, doncs es refereix a la varietat d'influències educatives que no estan escrites en el currículum.
L'assistència dels nens a les escola en la nostra societat és una experiència tan corrent que no ens detenim a pensar, què és el que succeeix dins l’aula ???...
Per en Serafi finalment, es procedeix a una especificació de les intencionalitats dels continguts i dels plans d’acció, mitjançant una categorització dels mateixos en: fets, conceptes, principis,procediments, valors, actituds i normes.
Per altra banda la L.O.E afirma el següent, “Especial interès revesteix la inclusió de les competències bàsiques entre els components del currículum, que ha de permetre caracteritzar de manera precisa la formació que han de rebre els estudiants”.
En efecte, en cap cas les competències bàsiques són un component més del currículum de totes les etapes, sinó que, segons els reials decrets d'ensenyaments mínims, només hauran d'incidir en els objectius, els continguts d'ensenyament i els criteris d'avaluació de les etapes que conformen l'educació bàsica, és a dir, les etapes d'educació primària i d'educació secundària obligatòria.
També ha establert que els centres docents hauran de completar i desenvolupar els currículums de les etapes educatives que cada centre imparteix. Amb això, la L.O.E dóna a entendre que la concreció dels currículums tindrà una transcendència molt superior a la qual havien d'haver tingut els projectes curriculars que tots els centres havien d'haver elaborat en el procés d'aplicació de la LOGSE.
“Currículo:corre y culo...debería haber sido borrada de nuestro vocabulario… currículo significa seguir una larga y frenética carrera conceptos, divididos en áreas, con el culo sentado en una silla…quién diseñó/diseña/decide los currícul/os/ums/a? ¿Y para qué metas? ¿Y dónde acaba esta carrera? ¿Y por qué se repite lo mismo desde los 6 a los 16, 26, 36 años? ¿Y por qué las clases duran una hora? ¿Y por qué sentados/as?...”
Avui en dia vivim en el món de la globalització, tot te un doble o triple sentit, res és blanc o negre i jo em pregunto per quèno hem aconseguitunal’educació global, crec que els psicopedagogs i autors que estudien l’educació han de fer les lleis, perquè així no hi hauria tants clots de la teoria del currículum a la pràctica.
L’altre dia en la universitat varem poder veure, un vídeo molt impactant, on es reflectia el currículum ocult, vaig el poder de l’escola,un lloc de divisió entre forts i febles, i entre el mestre i l'alumne. Em va fer reflexionar sobre les conseqüències negatives que poden tenir accions quetrobem insignificants i la importància de ser un mestra competent.
Començant per l’autocrítica i autoanàlisi abans de fer-lo amb la resta de les persones que ens envolten, sent la primera crítica de jo mateixa..,mireu aquest video.
Amb l’entrada d’aquesta setmana explicaré l’avaluació de competències. Hi ha diferents punts de vista, diferents metodologies, i fins i tot metes diferents. L'avaluació; és l'acció d'estimar, apreciar,calcular o assenyalar el valor d'alguna cosa.
Les proves que avui en dia s’utilitzen, són sancionadores(1,2,3,4,5...), informatives i amb un temps limitat, el que fa que ens deixemmolts continguts importants sense contemplar.
Fa un any a l’escola de la meua filla, ens varen citar a tots el pares per a una reunió. Una vegada a l’aula ens varen fer seure a les cadires, dalt de la taula teníem un full amb preguntes i un llapis. El mestre ens va explicar que teníem 20 minuts per emplenar el full i que no es podien fer preguntes.
Seguint les seves directrius tots el pares descol·locats per la situació, ens varem posar a llegir-les. Questions com les capes de la terra, els moviments de la terra, sumes o llegir un petit text en angles, ens varen fer a tots un viatge en el temps, fent-nos recordar l’estrès que patíem cada vegada que teníem un examen. Aquell dia les mans ens suaven, ens costava concentrar-nos i els 20 minuts pareixien volar.
Una vegada que acabarem, el mestre ens va dirque ara teníem 20 minuts més per fer un projecte, podíem parlar, preguntar als
companys i companyes, i el millorpodíemtreballar en equip.
Una vegada finalitzat els nostre projecte, varem poder diferenciar els dos mètodes d’avaluació, així com els resultats del que aviem après, amb un mètode i amb altre.
La finalitat d’aquesta reunió va ser que tots el pares diferenciessin la forma d’avaluació del segle XIX, que encara al segle XXI s’utilitza normalment.
Per què seguim avaluant en un món que no existeix? Jo crec , que és per comoditat. És molt fàcil treure l’examen del llibre de text, i puntuar sense tenir en compte més factors.
Però, aprenem igual? No, no es valora a l'alumnat segons les seves capacitats i el seu esforç, no te en compte el punt personal de partida i el procés mitjançantel qual s’adquireixen els coneixements, i l'autoavaluació de les competències com a mitjà per afavorir les estratègies de control i regulació de la pròpia activitat.
Segons en Zabala, en el seu llibre “11 ideas clave Cómo aprender y ensenyar competencias” Zabala .A Arnau .L Ed. GRAÓ 2007 (193-212). Saber el nivell de domini que l'alumnat ha adquirit d'una competència és un compromís bastant complex, s’ha de partir de situacions o contratemps que simulin contextos reals i disposar dels mitjans d'avaluació específics per a cadascun dels components de la competència.
Les proves de selectivitat universitària condicionen a totes les demés. La finalitat de qualssevol examen o prova fa que l’objectiu sigui la superació de proves. La llarga tradició de les proves escrites fa que condicionin a avaluacions de prestigi com les de la OCDE per l’informe PISA.
Les competències estan constituïdes per tres components basics;
·El aprenentatge conceptual
·El procedimental
·El actitudinal
L’avaluació per competències utilitza mitjans per reconèixer si el que aprèn el servirà per superar situacions reals concretes. Totes les competències es donen a partir de situacions o problemes reals. Seguin aquestes passes:
1.Problema o situació, que qüestiona o planteja problemes per resoldre.
2.Anàlisi de la situació,que avalua la capacitat de comprensió i anàlisi.
3.Selecció esquema, avaluació de la capacitat de coneixement i d’actuació.
4.Actuació flexible i estratègica, avaluació de la resposta del problema.
Així dons l'avaluació serà inclusiva, integradora orientadora, transparent, i personalitzada. Per fer possible aquest repte em de reinventar la professió docent.
Per altra banda na Neus San Martí, pensa que l’avaluació serveix per desenvolupar competències, he trobat aquest Power Point que resumeix molt bè, que és avaluar competències.
En la publicació d’en Miguel Santos Guerra d’aquesta setmana, es pot veure la diferencia de les persones que aprofiten fins a l’últim esglaó les oportunitats.I si donéssim aquestes oportunitats als nostres alumnes, per què no es fa una avaluació més completa?
“...unas veces por pereza, otras por prisa, otras por desinformación, otras por despiste, otras por pesimismo, otras por tener un bajo autoconcepto, nos privamos de muchas cosas de las que otros disfrutan. No hablo aquí de las consabidas diferencias culturales, económicas o intelectuales, que no es fácil o posible eliminar. Hablo de la capacidad de sacar el mayor partido a la vida en el nivel y lugar donde se esté.Pienso en dos personas del mismo o aproximado nivel social. Una de ellas le saca el cien por cien del líquido al limón y otra solo unas gotitas ..."
Pensar de quina forma volem avaluar als nostres alumnes, ara és molt fàcil. El difícil serà posar totes aquestes teories en pràctica, però si ho tenim clar aconseguirem la nostra meta.