Currículum a l’educació infantil?... objectius?...jocs?...rutines?...racons?...treball individual?...material?...treball en equip?...discutir i prendre decisions per la metodologia?...HEM DE TENIR CURA AMB AQUESTES RESPOSTES...
En el llibre “Ensenyar i aprendre “ T. Huguet, i I. Solé ED. GRAÓ, d’IRF, SL (1996), ens fan preguntes com aquestes. Amb els pas del temps l’augment de la cura dels nens de 0-6 anys ha estat relacionada amb l’augment de les mares incorporades en el món laboral.
Uns dels trets d’aquesta etapa és la no obligatorietat, aquesta consideració ha provocat algunes discussions. La línia actual pretén passar d’una escola que guarda a una que ensenyar.
Potenciar i afavorir el desenvolupament, respectant la diversitat i les possibilitats individuals,compensar la desigualtat, són les grans finalitats d’aquesta etapa.
La funció del currículum ha de ser orientativa i no prescriptiva en l’etapa d’educació infantil. Així mateix, és necessari l’esforç del professorat, per poder prendre decisions i dur-les a terme.
Com a nivells de concreció curricular tenim els següents;
· 1-Elaborat pel MEC i els departaments d’ensenyament autonòmics, aquest és referent obligatori per l’elaboració del segon i del tercer.
· 2-Elaborat pel claustre del centre, i fent especial menció a l’educació infantil en el capítol sis.
· 3-Elaborat pel mestre, concretant les programacions d’aula al llarg d’un any.
Els currículums han de tenir aspectes que desenvolupin l’ensenyança de la seva pròpia identitat, ser autònom, anar net i descobrir altres mètodes de comunicació com l’escriptura. Així dons avaluació ens proporciona informació per poder seguir ensenyant, aquesta tendra que fer-se al principi, durant i al final del transcurs escolar.
L’etapa d’educació infantil es divideix en dos cicles. El primer cicle dels 3 mesos als tres anys (destaca la importància de les rutines) i el segon cicle dels tres anys als sis anys.
La planificació (currículum) ens ajudarà a l’hora de la pràctica i les rutines o pautes proporcionaran seguretat i referents als alumnes. Les àrees curriculars i els blocs de contingut principals han de desenvolupar l’equilibri personal, l’actuació social i interpersonal.
Els criteris d’actuació són;
· Aprenentatge significatiu i globalització.
· L’atenció a la diversitat.
· La importància de l’activitat lúdica (el joc, amb
les tres formes).
les tres formes).
Per altra banda s’ha de potenciar el treball en equip amb projectes que fan possible un desenvolupament i aprenentatge en una certa direcció i amb continuïtat.
Jacks Delors en el seu llibre “ La educación encierrra un tesoro” ED. UNESCO, parla de l’educació infantil. Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, i aprendre a ser, són els quatre pilars bàsics de l’educació infantil i així doncs és una garantia pel aprenentatge al llarg de la vida.
Avui en dia tenim un 100% d’escolarització en nens de tres anys , la L.O.E va impulsar la ensenyança obligatòria en el nostre País.
“Concebida como una etapa única, la educación infantil está organizada en dos ciclos que responden ambos a una intencionalidad educativa, no necesariamente escolar, y que obliga a los centros a contar desde el primer ciclo con una propuesta pedagógica específica. En el segundo ciclo se fomentará una primera aproximación a la lectoescritura, a la iniciación en habilidades lógico-matemáticas, a la lengua extranjera, al uso de las tecnologías de la información y la comunicación y al conocimiento de los diferentes lenguajes artísticos. Se insta a las Administraciones públicas a que desarrollen progresivamente una oferta suficiente de plazas en el primer ciclo y se dispone que puedan establecer conciertos para garantizar la gratuidad del segundo ciclo”.
La meua reflexió em du a pensar en la importància de la formació contínua del professorat, per jo és essencial per garantir l'especialització en una etapa educativa molt sensible a tots els canvis socials. Així doncs, els centres de professorat són els encarregats d'oferir en primera instància aquesta formació i el dia de demà serem nosaltres amb els grups de treball dels centres.
Tot i que encara és corrent la percepció familiar que la confon amb l'antiga etapa educativa espanyola de preescolar que solament guardaven als nens no ensenyaven ,però la societat i les famílies d’avui demanem un major component educatiu en l'educació dels nostres fills. Això és perquè estam canviant, ara la societat és ja més sensible a les capacitats educatives de l'alumnat d'entre tres i sis anys, a les possibilitats dels nous mètodes posats en pràctica en els últims anys. Sent aquesta una etapa no obligatòria però molt recomanable.
Sòcrates deia “...yo no puedo enseñarte solo puedo ayudarte a aprender a pensar...”
I aquí teniu el lib dab que vàrem fer a la universitat, fins la setmana que ve!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada