ED. INFANTIL ,NO OBLIGATORIA PERÒ RECOMENABLE

Currículum a l’educació infantil?... objectius?...jocs?...rutines?...racons?...treball individual?...material?...treball en equip?...discutir i prendre decisions per la metodologia?...HEM DE TENIR CURA AMB AQUESTES RESPOSTES...

En el llibre “Ensenyar i aprendre “ T. Huguet, i I. Solé ED. GRAÓ, d’IRF, SL (1996), ens fan  preguntes com aquestes. Amb els pas del temps l’augment de la cura dels nens de 0-6 anys ha estat relacionada amb l’augment de les mares incorporades en el món laboral.

Uns dels trets d’aquesta etapa és  la no obligatorietat, aquesta consideració ha provocat algunes discussions. La línia actual  pretén passar d’una escola que guarda a una que ensenyar.

Potenciar i afavorir el desenvolupament, respectant la diversitat i les possibilitats individuals,compensar la desigualtat, són les grans finalitats d’aquesta etapa.

La funció del currículum ha de ser orientativa i no prescriptiva en l’etapa d’educació infantil. Així mateix, és necessari l’esforç del professorat, per poder prendre decisions i dur-les a terme.

Com a  nivells de concreció curricular tenim els següents;

·         1-Elaborat pel MEC i els departaments d’ensenyament autonòmics, aquest és referent obligatori per l’elaboració del segon i del tercer.

·         2-Elaborat pel claustre del centre, i fent especial menció a l’educació infantil en el capítol sis.

·         3-Elaborat pel mestre, concretant les programacions d’aula al llarg d’un any.

Els currículums han de tenir aspectes que desenvolupin l’ensenyança de  la seva pròpia identitat, ser autònom, anar net i descobrir altres mètodes de comunicació com l’escriptura. Així dons avaluació ens proporciona informació per poder seguir ensenyant, aquesta tendra que fer-se  al principi, durant i al final del transcurs escolar.

L’etapa d’educació infantil es divideix en dos cicles. El primer cicle dels 3 mesos als tres anys (destaca la importància de les rutines) i el segon cicle dels tres anys als sis anys.

La planificació (currículum) ens ajudarà a l’hora de la pràctica i  les rutines o pautes proporcionaran seguretat i referents als alumnes. Les àrees curriculars i els blocs de contingut principals han de desenvolupar l’equilibri personal, l’actuació social i interpersonal.

Els criteris d’actuació són;

·         El foment de l’auto concepte i de l’autoestima (ZDP).

·         Aprenentatge significatiu i globalització.

·         L’atenció a la diversitat.

·         La importància de l’activitat lúdica (el joc, amb
 les tres formes).

Per altra banda s’ha de potenciar el  treball en equip amb  projectes que fan possible un  desenvolupament i aprenentatge en una certa direcció i amb continuïtat.

Jacks Delors en el seu llibre “ La educación encierrra un tesoro” ED. UNESCO, parla de l’educació infantil. Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, i aprendre a ser, són els quatre pilars bàsics de l’educació infantil i així doncs és una garantia pel aprenentatge  al llarg de la vida.

Avui en dia tenim un 100% d’escolarització en nens de tres anys , la L.O.E va impulsar la ensenyança obligatòria en el nostre País.

“Concebida como una etapa única, la educación infantil está organizada en dos ciclos que responden ambos a una intencionalidad educativa, no necesariamente escolar, y que obliga a los centros a contar desde el primer ciclo con una propuesta pedagógica específica. En el segundo ciclo se fomentará una primera aproximación a la lectoescritura, a la iniciación en habilidades lógico-matemáticas, a la lengua extranjera, al uso de las tecnologías de la información y la comunicación y al conocimiento de los diferentes lenguajes artísticos. Se insta a las Administraciones públicas a que desarrollen progresivamente una oferta suficiente de plazas en el primer ciclo y se dispone que puedan establecer conciertos para garantizar la gratuidad del segundo ciclo”.

La meua reflexió em du a pensar en la importància  de la formació contínua del professorat, per jo és essencial per garantir l'especialització en una etapa educativa molt sensible a tots els canvis socials. Així doncs, els centres de professorat són els encarregats d'oferir en primera instància aquesta formació i el dia de demà serem nosaltres amb els grups de treball  dels centres.

Tot i que encara és corrent la percepció familiar que la confon amb l'antiga etapa educativa espanyola de preescolar que solament guardaven als nens no ensenyaven ,però la societat i les famílies d’avui demanem un major component educatiu en l'educació dels nostres  fills. Això és perquè estam canviant, ara la societat és ja més sensible a les capacitats educatives de l'alumnat d'entre tres i sis anys, a les possibilitats dels nous mètodes posats en pràctica en els últims anys. Sent aquesta una etapa no obligatòria però molt recomanable.

Sòcrates deia “...yo no puedo enseñarte solo puedo ayudarte a aprender a pensar...”  

I aquí teniu el lib dab que vàrem fer a la universitat, fins la setmana que ve!!!

CURRÍCULUM ¿?

QUIN TIPUS D’EDUCACIÓ VOLEM ? ...per respondre en aquesta pregunta primer hem de preguntar-nos ... QUIN TIPUS DE SOCIETAT VOLEM???

Actualment quin  tipus de societat volem??... per respondre aquesta setmana hem estudiat  el currículum . I què és el currículum?... l'origen de la paraula currículum la he trobat en l’època del esplendor del positivisme, centrant tota expectativa de progrés, benestar i democràcia.

El terme currículum es refereix al conjunt d'objectius, continguts, criteris metodològics i d'avaluació que orienten l'activitat acadèmica, com ensenyar?, quan ensenyar? i què, com i quan avaluar? .

També permet planificar les activitats acadèmiques, de forma general. Segons en Gimeno Sacristà (1985), es destaquen diferents dimensions, el currículum prescrit, el presentat als professors, el modelat pels professors , el currículum en acció. el realitzat( efectes o conseqüències d'aprenentatge en els alumnes)  i el currículum avaluat.

 El currículum  no te en compte  les condicions inicials de l'alumnat, la seva realitat social, la situació dels professors o de l'escola.

Per a ell no existeix  la neutralitat curricular, ni en la pràctica ni en la teoria perquè qualsevol posició implica certs valors que es corresponen amb diferents interessos socials.

Actualment tenim un currículum obert i flexible, on hi ha els que estudien la educació, els que decideixen l’educació i els que realitzen l’educació. Segons Gimeno els que estudien l’educació i els que decideixen l’educació haurien de ser els mateixos.

 Serafi Antunez destaca 3 grans processos del currículum, en primer joc aprendre coneixements,fent referència a la interiorització de dades de continguts. L’alumnat ha de desenvolupar les capacitats, estratègies i recursos personals per accedir per si mateixos al coneixement. La mestra/e ha de donar les eines necessàries a l'alumne/a perquè pugui enfrontar-se a nous reptes al transcurs de la seva vida.

En segon lloc segons Serafi trobem el currículum ocult,  és un currículum no oficial i te resultats negatius. Resulta decisiu per entendre els processos i els resultats que tenen lloc en l'àmbit escolar. Així, doncs es refereix a la varietat d'influències educatives que no estan escrites en el currículum.

L'assistència dels nens a les escola en la nostra societat és una experiència tan corrent que no ens detenim a pensar, què és el que succeeix dins l’aula ???...

Per en Serafi finalment, es procedeix a una especificació de les intencionalitats dels continguts i dels plans d’acció, mitjançant una categorització dels mateixos en: fets, conceptes, principis,procediments, valors, actituds i normes.

Per altra banda la L.O.E afirma el següent, “Especial interès revesteix la inclusió de les competències bàsiques entre els components del currículum, que ha de permetre caracteritzar de manera precisa la formació que han de rebre els estudiants”.

En efecte, en cap cas les competències bàsiques són un component més del currículum de totes les etapes, sinó que, segons els reials decrets d'ensenyaments mínims, només hauran d'incidir en els objectius, els continguts d'ensenyament i els criteris d'avaluació de les etapes que conformen l'educació bàsica, és a dir, les etapes d'educació primària i d'educació secundària obligatòria.

També ha establert que els centres docents hauran de completar i desenvolupar els currículums de les etapes educatives que cada centre imparteix. Amb això, la L.O.E  dóna a entendre que la concreció dels currículums tindrà una transcendència molt superior a la qual havien d'haver tingut els projectes curriculars que tots els centres havien d'haver elaborat en el procés d'aplicació de la LOGSE.

En Pedro Villarrubia en la seva entrada diu;

“Currículo: corre y culo...debería haber sido borrada de nuestro vocabulario… currículo significa seguir una larga y frenética carrera conceptos, divididos en áreas, con el culo sentado en una silla…quién diseñó/diseña/decide los currícul/os/ums/a? ¿Y para qué metas? ¿Y dónde acaba esta carrera? ¿Y por qué se repite lo mismo desde los 6 a los 16, 26, 36 años? ¿Y por qué las clases duran una hora? ¿Y por qué sentados/as?...”

Avui en dia vivim en el món de la globalització, tot te un doble o triple sentit, res és blanc o negre i jo em pregunto per què  no hem aconseguit  una  l’educació global,  crec que els psicopedagogs i autors que estudien l’educació han de fer les lleis, perquè així no hi hauria tants clots de la teoria del currículum a la pràctica.

L’altre dia en la universitat varem poder veure, un vídeo molt impactant,  on es reflectia el currículum ocult, vaig el poder de l’escola,un lloc de divisió entre forts i febles, i entre el mestre i l'alumne. Em va fer reflexionar sobre les conseqüències negatives que poden tenir accions que  trobem insignificants i la importància de ser un mestra competent.

Començant per l’autocrítica i autoanàlisi abans de fer-lo amb la resta de les persones que ens envolten, sent la primera crítica de jo mateixa..,mireu aquest video. 

Fins la setmana que ve!!!

7ª SETMANA

Bon dia amigues i amics!!!

Amb l’entrada d’aquesta setmana explicaré  l’avaluació de competències. Hi ha diferents punts de vista, diferents metodologies, i fins i tot metes diferents.  L'avaluació; és l'acció d'estimar, apreciar,calcular o assenyalar el valor d'alguna cosa.

Les proves que avui en dia s’utilitzen, són sancionadores(1,2,3,4,5...), informatives i amb un temps limitat, el que fa que ens deixem molts continguts importants sense contemplar.

Fa un any a l’escola de la meua filla, ens varen citar a tots el pares per a una reunió. Una vegada a l’aula ens varen fer seure a les cadires, dalt de la taula teníem un full amb preguntes i un llapis. El mestre ens va explicar que teníem 20 minuts per emplenar el full i que no es podien fer preguntes.

  Seguint les seves directrius tots el pares descol·locats per la situació, ens varem posar a llegir-les. Questions com les capes de la terra, els moviments de la terra, sumes o llegir un petit text en angles, ens varen fer a tots un viatge en el temps, fent-nos recordar l’estrès que patíem cada vegada que teníem un examen. Aquell dia les mans ens suaven, ens costava concentrar-nos i els 20 minuts pareixien volar.  


Una vegada que acabarem, el mestre ens va dir  que ara teníem 20 minuts més per fer un projecte, podíem parlar, preguntar als

companys i companyes, i el millor podíem   treballar en equip.

 Una vegada finalitzat  els nostre projecte, varem poder diferenciar els dos mètodes d’avaluació, així com els resultats del que aviem après, amb un mètode i amb altre.

La finalitat d’aquesta reunió va ser que tots el pares diferenciessin la forma d’avaluació del segle XIX, que encara al segle XXI  s’utilitza normalment. 

 Per què seguim avaluant en un món que no existeix? Jo crec , que és per comoditat. És molt fàcil treure l’examen del llibre de text, i puntuar sense tenir en compte més factors.

Però, aprenem igual? No, no es valora a l'alumnat segons les seves capacitats i el seu esforç, no te en compte el punt personal de partida i el procés mitjançant  el qual s’adquireixen els coneixements, i  l'autoavaluació de les competències com a mitjà per afavorir les estratègies de control i regulació de la pròpia activitat.

Segons en Zabala, en el seu llibre “11 ideas clave Cómo aprender y ensenyar competencias” Zabala .A Arnau .L  Ed. GRAÓ 2007 (193-212). Saber el nivell de domini que l'alumnat ha adquirit d'una competència és un compromís bastant complex, s’ha de partir de situacions o contratemps que simulin contextos reals i disposar dels mitjans d'avaluació específics per a cadascun dels components de la competència.

Les proves de selectivitat universitària condicionen a totes les demés. La finalitat de qualssevol examen o prova fa que l’objectiu sigui la superació de proves. La llarga tradició de les proves escrites fa que condicionin a avaluacions de prestigi com les de la OCDE per l’informe PISA.

Les competències estan constituïdes per tres components basics;

·         El aprenentatge conceptual

·         El procedimental

·         El actitudinal

L’avaluació per competències utilitza mitjans per reconèixer  si el que aprèn el servirà per superar situacions reals concretes. Totes  les competències es donen a partir de situacions o problemes reals. Seguin aquestes passes:

1.      Problema o situació, que qüestiona o planteja problemes per resoldre.

2.      Anàlisi de la situació,que avalua la capacitat de comprensió i anàlisi.

3.      Selecció esquema, avaluació de la capacitat de coneixement i d’actuació.

4.      Actuació flexible i estratègica, avaluació de la resposta del problema.

Així dons l'avaluació serà inclusiva, integradora orientadora, transparent, i personalitzada. Per fer possible  aquest repte em de  reinventar la professió docent.

Per altra banda na Neus San Martí, pensa que l’avaluació serveix per desenvolupar competències,  he trobat aquest Power Point que resumeix molt bè, que és avaluar competències.

Avaluar Competències

En la publicació d’en Miguel Santos Guerra d’aquesta setmana, es pot veure la diferencia de les persones que aprofiten fins a l’últim esglaó les oportunitats. I si donéssim aquestes oportunitats als nostres alumnes, per què no es fa una avaluació més completa?

“...unas veces por pereza, otras por prisa, otras por desinformación, otras por despiste, otras por pesimismo, otras por tener un bajo autoconcepto, nos privamos de muchas cosas de las que otros disfrutan. No hablo aquí de las consabidas diferencias culturales, económicas o intelectuales, que no es fácil o posible eliminar. Hablo de la capacidad de sacar el mayor partido a la vida en el nivel y lugar donde se esté.Pienso en dos personas del mismo o aproximado nivel social. Una de ellas le saca el cien por cien del líquido al limón y otra solo unas gotitas ..."

                

 Pensar de quina forma volem avaluar als nostres alumnes, ara és molt fàcil. El difícil serà posar totes aquestes teories en pràctica, però si ho tenim clar aconseguirem la nostra meta.

Fins  a la setmana que ve!!!

6ª SETMANA

Hola amics;

Aquesta setmana vàrem veure a classe una conferència en Eivissa , sobre un llibre d’en Antoni Zabala, ell és licenciat en  pedagogia i ciències de l’educació. La conferència feia referència al seu llibre  “11 ideas claves, Cómo  aprender  y ensenyar competencias” Zabala .A y Arnau .L ED.Arnau (2007) .

 Avui en dia l'escola tradicional ofereix una formació selectiva i propedèutica, que selecciona a l'alumnat per arribar a la formació universitària. Amb aquest mètode el llibre de text és punt de partida i el d’arribada, sent  l’única guia de coneixements.
  

Memoritzar i repetir  els coneixements és el que fa l’alumne a l’escola tradicional, per desprès reproduir els mateixos  continguts.

Buscar la formació integral de les persones per a tota la vida, ajudar a l’alumne  orientant-lo, per  a que el dia  de demà trobi el seu camí en aquesta societat, és encara (com diu en Zabala) una utopia, però això també ens guiarà a nosaltres, per poder seguir creixent. I fer possible que aquesta forma d’ensenyança un dia deixi de ser utòpica. 
Aquesta entrevista d'en Zabala em servira com a introduccio al seu llibre

El constructivisme busca la capacitat de donar solucions i respostes als problemes que apareixen en la vida. Es defensa el treball en equip i la cooperació entre companys, per entendre els diferents nivells i ritmes. Com l’exemple d’en Zabala de la truita francesa, “...hi ha dos models els considerats normals i uns altres no normals...probablement aquestes persones tenen coneixements, procediments o actituds i formes diferents d’aprenentatge, i això vol dir que no siguin iguals?...”
La seua metàfora de "la truita francesa" explica  que tots tenim diferents formes de fer-la, a alguns els agrada més feta i a altres menys, i fins i tot si fem dues amb els mateixos ingredients mai quedaran iguals.

Per això cada nen és únic, i així també és única la seva manera i ritme d'aprenentatge, no hi ha un temps definit, la  formació ha de ser flexible i adaptada a l’alumne.

Així donaríem l’oportunitat a tots els nens d’aprendre per competències i també  a nosaltres d’ensenyar per competències. La definició correcta del que entenem per competència és; “ la capacitat o habilitat d'efectuar les tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat per a això fa falta mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada”. El procés consistirà a donar resposta a les preguntes següents: Què és necessari saber? (coneixements, els continguts conceptuals) Què s'ha de saber fer? (habilitats, continguts procedimentals) Com s'ha de ser? (les actituds, els continguts actitudinals).  
 Tot això surt com  a resultat de la necessitat de superar l'aprenentatge memorístic de coneixements, concepció molt enraigada en el nostre entorn.  

 Les competències han d'identificar allò que necessita una persona per donar resposta a problemes que es plantegen en diferents àmbits de la vida, mitjançant accions que impliquen components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

Aquesta setmana llegint el Adarve, he trobat el seu blog molt interesant i intimament relacionat amb aquest tema, aqui teniu el seu enllaç i algunes de les frases més impactants  que he trobat en la seva entrada, per a mi deixan una imatge transparent de la realitat que ens envolta.

...Me remito a las estrategias didácticas que utilizamos en las escuelas. Muchas de ellas están asentadas en procesos de memorización y de repetición. Pero no de creación. Doyle habla de los diferentes tipos de tareas intelectuales que se utilizan en las aulas y que van desde la memorización a la creación pasando por el aprendizaje de algoritmos, la comprensión, el análisis, la comparación y la libre opinión...

...¿Qué tipo de actividades son las más frecuentes? No he visto que se utilicen con frecuencia tormentas de ideas, proyectos de visión futura, creación de proyectos, planificación de investigaciones, formulación de interrogantes… El corpus de conocimiento es tan grande que se dedica la mayor parte del tiempo a su transmisión, a su reproducción. Queda muy poco tiempo para la búsqueda, el cuestionamiento y la producción...

...¿De qué tareas existe más peso en la evaluación? ¿Cuáles son las más frecuentes y las más valoradas? Mucho me temo que se encuentren más de memorizar que de crear, más de repetir que de inventar...

 Així doncs  aprendre o ensenyar per competències  implica coneixements, habilitats i actituds. L'aprenentatge d'una competència no pot ser mecànica perquè competència és igual a grau màxim de significat  i funcionalitat.

 Ensenyar competències implica utilitzar formes d'ensenyament fent  preguntes indicades i a donant respostes a situacions, conflictes i problemes propers a la vida real.

 Les competències no deriven dels sabers científics, sinó que és clarament metadisciplinar. És la capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge no només aconsegueix que aquest sigui més profund, sinó que també facilita els nous aprenentatges.

Finalment Zabala ens adverteix que ser competent “no és una qüestió de tot o gens”. S'és competent quan s'actua mobilitzant de forma integrada conceptes, procediments i actituds per donar resposta a un problema, però l'avaluació d'aquesta competència estarà en un continu entre l'avaluació menys competent i la més competent.

I COM A CLONCLUSIÓ, S'APREN A BALLAR,  BALLANT??...FINS LA 7º SETMANA!!!

QUINTA ENTRADA

                                        

Benvolguts amics,  he de comunicar-os que després d’unes setmanes de dur treball he aconseguit finalment publicar en el meu eportafoli, el treball del llibre “Va de mestres” i el vídeo corresponent.

Varen ser necessàries tres eines, per que els treballs quedessin bé. El  Scribd va ser una dels que vàrem utilitzar , serveix per encuadrar el treball, donant-li una molt bona presentació. El photopeach, el vàrem utilitzar per fer el vídeo, amb imatges de flikr i altres que ja teníem nosaltres.

                                      

El vídeo ha set una experiència molt polida, que a tingut molt d’èxit, teníem que descriure que tipus de mestres voldrem ser. Descriure aquests sentiments amb música, imatges, i paraules claus, a set mot emocionant.

Gracies a la nostra mestra Gemma Tur Ferrer de Bases Didàctiques  i Dissenycurricular els nostres treballs i els vídeos de “Va de mestres” estan en el blog de kuentalibros. Aquesta pàgina esta enllaçada per si algú vol donar-li un cop d’ull.

 Es increïble que gracies a les noves tecnologies, i a mestres TIC com na Gemma els nostres  treballs, vídeos, sentiments, pensaments i emocions podran donar la volta al món. A demes  contribuiran o almenys tindran l’oportunitat de intentar canviar l’ensenyança del s.XXI estancada al s.XIX.  

Justament la setmana passada  vaig tenir una reunió amb el mestre de la meua filla i em va dir que tenia que llegir a casa. La meua nena es diu Joele i te set anys, encara no ha descobert el gust per la lectura.

Crec que aquest blog és una bona eina per iniciar-li el gust per la lectura, a na Joele li a agrada la idea de poder explicar els contes que es llegeix i després també els podrà veure els seus vídeos pel ordinador.

Dia a dia , estic aprenent coses noves, creant i estimulant el meu interès. La motivació per aquesta professió esta en desenvolupament. Tot i això jo em vaig iniciar en la universitat  amb altes dosis d'ansietat, potser perquè, com crec, si tens sort algun mestre t’ensenyarà a ser bon professor però  hem d'aprendre nosaltres mateixos amb els nostres errors.

                                   Adéu, aquí deix la meva reflexió.

QUARTA ENTRADA

“¿Qué pensar de quien considerase deforme a un dromedario por tener dos jorobas en lugar de una sola como le sucede al camello? ¿Sería justo que maltratase al animal con golpes, insultos y exigencias a las que no puede responder? ¿Sería lógico que pretendiese eliminar una de ellas para que se asemejase al deseado modelo? ¿Sería razonable que le castigase por su diferencia? Lo mismo podríamos decir de quien pensase que la gallina es un águila defectuosa y pretendiese hacerla volar a base de un absurdo y estéril adiestramiento”

Hola!

 Llegint el blog d'en Miguel Santos Guerra aquest mati he trobat molt interesant la seva reflexió. Avui en dia hi ha un determinat model d’estudiant i tot el que surt d’aquest patró es atípic. Mai no havia tingut aquesta visió,  tots els nens són diferents i així dons també requereixen un ensenyament especialitzat i individual. Per què no agafem la riquesa de la diversitat? , Com ensenyem?, Per què no donam una ensenyança més personal?... Si féssim això el seu aprenentatge seria més fàcil i no passarien per una dificultosa adaptació, donant l'oportunitat per que cada nen desenvolupés la seva pròpia intel•ligència.

L’article d’en Miguel Santos Guerra ens qüestiona el tipus d’ensenyança que avui en dia es aplicada en les escoles. He pogut veure en el llibre d’en Arnau.L i d’en Zabala.A (2007)”11 ideas clave Cómo aprender y ensenyar competencias” Barcelona. ED. Graó. Pagines 108-112, la importància que te, la manera d’aprendre.

Ampliant el temari d'aquesta setmana puc treure com a conclusió que les competències bàsiques es fundamenten en la capacitat de posar en pràctica de manera integral els coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permetran resoldre situacions diverses al transcurs de la vida.

El concepte de competència va més enllà del “saber” i el “saber fer”, ja que també és “saber ser” i el “saber estar”. Les competències impliquen la capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents.

 A l’ensenyament obligatori, cal prioritzar l’assoliment per part de tot l’alumnat de les competències que es consideren bàsiques, és a dir, aquelles competències que afavoreixen l’autonomia necessària per l’aprenentatge i pel desenvolupament personal i social.
Per això és important estudiar els diversos punts teòrics del aprenentatge significatiu del llibre d’en Zabala que els divideix en deu apartats.
• Esquemes de coneixement i coneixement previ, aquí afirma que seria molt important que el punt de partida fossin els coneixements dels alumnes, i al transcurs dels anys es ampliessin i modifiquessin els esquemes.
• Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. La mida entre el que saps i el que tens que aprendre no tindria que ser molt grossa.
• Nivell de creixement. Cada nen és diferent amb variats graus de desenvolupament cognitiu i és important tenir-lo alhora de canviar els esquemes, contrastar-los o fer reflexions.
• Zona de desenvolupament. És la mida entre el que se i el que vull aprendre i és molt important que el interès individual es realitzi amb el suport indicat.
• Disposició pel aprenentatge. Fa referència a la piràmide de les necessitats i significa que per passar a un nivell superior tens que tenir els de més baix nivell.
• Significació i funcionalitat dels nous continguts. El que has estudiat ha de tenir sentit i te que poder aplicar-se en la vida.
• Activitat mental i conflicte cognitiu. Entendre els continguts en la totalitat del seu sentit.
• Actitud favorable, sentit i motivació. Fer les coses per que tu vols i no per que tens la obligació externa.
• Autoestima autoconcepte i expectatives. Com et valores a tu mateix, com et veus i el que vols aconseguir.
• Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. Tenir la habilitat de fer-nos a nosaltres mateixos preguntes,què he après?, com?, per què serveix? ,i fins a on puc aprendre?





Aquestes qüestions tan interesants són les que jo mateix hem pregunto. Cada setmana que passa, vaig reflexionant amb els blocs, les classes de la universitat, la informació que trobo a la xarxa i els llibres que estic llegint.
I aquí deix la meva entrada, fins la setmana  que ve!!!

TERCERA ENTRADA

DELS PRINCIPIS...

En aquesta setmana em ampliant el rol del mestre del sXXI , el control encara és del llibre de text i el te que agafar el mestre. Tot això seria possible si el mestre fos més professional, si tinguessin un aprenentatge al transcurs de la seva vida. Els polítics diuen que no és possible per mancança de sous però jo crec que  si es fessin cursos interactius obligatoris per tots els mestres, ells estarien molt més actualitzats per al segle XXI.

11 ideas claves d'en Zabala i Arnau que es un altre dels llibres que estic llegint, expliquen molt be, els reptes del segle XXI “¿saber por saber o saber para saber hacer?”

He trobat aquest vídeo, que és molt interesant.

 Per altra banda tenim en Catalunya una de les escoles més avançades en els aprenentatges múltiples és l’escola de Montserrat, treballen desenvolupant les  intel·ligències múltiples d’en Howard Gardner, ell a  set un dels premiats “Princep d’Astúries” aquesta setmana. Navegant per internet he trobat que ell distingeix en 8 tipus diferents de intel·ligències ,definides com: lingüística, lógic-matemàtica, cinétic-corporal, musical, espacial, naturalista i interpersonal e intrapersonal.
Avui per la tarda després de dinar he llegit a en Miguel Santos Guerra, en “la fagocitosis del innovador “ descriu a dos tipus de mestres, els del A que son compromesos i els del B que no es preocupen molt per millorar. Aquí esta l’enllaç.

http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2011/10/22/la-fagocitosis-del-innovador/

 

També vàrem estudiar la historia del sistema educatiu Espanyol;

LLEI D'INSTRUCCIÓ PÚBLICA O LLEI MOYANO (1857)
La Llei d'Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857, més coneguda com a Llei
Moyano, va ser la primera Llei General d'Educació que va afavorir una bona ordenació
administrativa de l'ensenyament, entre altres raons perquè va ser capaç de fer l’educació obligatòria i gratuïta fins els 14 anys.

 LLEI DE VILLAR PALASÍ O LLEI GENERAL D'EDUCACIÓ (1970)
Es creu que ha arribat el moment de renovar l'anterior Llei i s'aprova LGE. Integrar  a tota la població espanyola, era uns dels seus objectius, aspecte molt important si tenim en compte que amb l'anterior llei existia un 75% d'analfabetisme. Va implantar l'educació preescolar (2/6) com a nivell educatiu per primera vegada a Espanya. Obria les portes del Batxillerat i de la Formació Professional, aquesta estava molt mal vista per la societat, sent un sistema selectiu i propedèutic.

 LLEI D'ORGANITZACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU (LOGSE 1990)
Amb un 100% d’escolaritat la LOGSE volia la qualitat i amplia l'escolaritat obligatòria i gratuïta. A més, aquesta llei  va regular també els ensenyaments d’educació especial. Tots aquests canvis varen ser molt importants.

LLEI ORGÀNICA DE QUALITAT DE L'EDUCACIÓ (LOCE 2002)
Com a objectiu; reduir el fracàs escolar, elevar el nivell educatiu i estimular l'esforç, a través de majors exigències acadèmiques, volien veure més deus.

LLEI ORGÀNICA D'EDUCACIÓ (LOE 2006)
Com a objectiu; formar a les persones per a tota la vida. Fan agafar força i sentit a tots els anys d’ensenyança. En aquests moments de crisis la problemàtica d’educació es fa més grossa, hi ha més alumnes i no hi ha sous””” per educació”””, es clar.

Ha set una setmana molt interesant, destacant una vegada més el descobriment de una manera diferent d’ensenyança amb diferents tipus de intel•ligència.
I aquí termina la meua entrada, fins la pròxima .

SEGONA ENTRADA

POC A POC...
Ens estem llegint el llibre "Va de mestres una molt bona introducció per fer-nos reflexionar sobre que tipus de mestres volem ser i intentar que no s'oblidi amb el pas del temps o que almenys ho tinguem reflectit i puguem recordar-ho en al treball que ens ha fet fer la nostra professora de la universitat.


INDUSTRIALITZADA VS CONEIXEMENT

 En la segona setmana  em desenvolupat l’escola de la societat industrialitzada i la del coneixement, fent diferencies molt significants.
En la societat industrialitzada es instruïa de forma autoritària, el mestre era el únic que disposava del coneixement.

Mentre que en la del coneixement es forma a les persones integralment, i el mestre es el guia, els orienta. El llibre de text era l’única font de coneixement, sent aquest el punt de partida i d’arribada .Abans l’alumne era com una tabula rasa, passiu i solament memoritzava. En canvi ara son actius, aprenen autònoma-ment, amb l’ajuda de les noves tecnologies.

. Ara “l’alumne es el verdader protagonista del seu aprenentatge”.

L’avaluació era estricta amb una nota numèrica, que classificava i sancionava. Actualment és més global , continuada fent possible la coavaluació i l’autoavaluació.
La Llei de les 3 unitats era molt present en aquell sistema educatiu, fent tots el mateix, en el mateix lloc i e el mateix temps.

M’he adonat que quan penso en la societat del coneixement ho poso en present i ho tindria que posar en futur .Per que encara agafem en molts d’aspectes la Societat industrialitzada.
Malgrat tot això estam  evolucionant molt en educació les noves tecnologies i les formes d’ensenyança estan en camí, ara es fan activitats en grups, l’avaluació és continua, hi ha més  flexibilitat d’horaris i l’aprenentatge és multidisciplinari i autònom.





“La universalización de la enseñanza en los paises desarrollados o en vias de desarrollo y la extensión del pensamiento democratico han evidenciado la debilidad de un sistema escolar pensado para una minoria selecta” ZABALA I ARNAU.

PRIMERA SETMANA

Aquesta primera setmana les classes han estat molt interessants,per primera vegada tinc el meu bloc, puc expressar i compartir tots els meus pensaments.

Començaré fent dues breus definicions, que crec seran bàsiques;

Definició d’escola

El terme escola deriva del llatí “schola” i fa referència a aquell establiment o institució on es du a terme qualsevol tipus d’instrucció.  Està formada per mestres i alumnes, que segueixen un mètode, un sistema i uns principis determinats.

Definició d’educació

El terme educació prové del llatí “educo/are” que vol dir criar, nodrir o alimentar i “educo/cis” que vol dir conduir, guiar o treure.

L’educació es pot definir com el procés d’aprenentatge integral i intencional de l’home per arribar a ser autònom en una societat, una cultura i una naturalesa determinada. Té altres definicions com ara ensenyar, instruir o bé formar a les persones.

                                                 L'educació de la industrilització
Primer faré una introducció descrivint com era l’educació abans. L'educació es basava en escoltar,  i en aprendre el mínim per viure com;  sumar, restar i posar  el nom per firmar.

 Amb una línea de treball dedicada a fer dictats i problemes de matemàtiques, escoltant i no dir res més, normalment no et deixaven ni  fer preguntes.

Havíen de memoritzar temes i desprès es repetien a classe com si fos una melodia amb ritme.

L’educació era 100% religiosa. La gran majoria de aquestes escoles dividien l'alumnat segons el  sexe i fins i tot n’hi havia assignatures diferents com las “labores” per les nenes i “formación del espíritu nacional”pels nens.

En moltes  aules havia  nens amb diferents edats.

La disciplina estava molt present durant les sessions escolars amb durs càstigs físics.

 Les biblioteques, el material escolar i el mobiliari en general escassejava molt, algunes escoles solament es dedicaven a fer classes orals i els nens no disposaven de res per estudiar, buscar informació, o simplement per escriure o dibuixar.

 Jo crec que la evolució de la escola a anat sent cada vegada més i més positiva, fent un camí molt ample on tinguin cabuda diferents persones.

Ara adjunt un vídeo  per fer la introducció a l'escola moderna,que no te barreres,i que varem estudiar i comentar a classe.

REPRESENTA L'ESCOLA DEL SEGLE XXI LA NOSTRA

L’ensenyança industrialitzada i del coneixement
• La industrialitzada; transmet els coneixements autoritàriament, sense coneixements previs i els nens son com una “tabula rasa”. L’aprenentatge no tenia canvis.
• La del coneixement; accepta la diversitat, forma a les persones autònomament, per a tota la vida. També sap motivar als seus alumnes, formació es integral,el mestre es el guia els orienta,els alumnes son actius i gaudim de més tecnologia.


El gran repte
• “Tenim escoles del SXIX, amb mestres del SXX, amb alumnes del SXXI” Francesc Imberlon.


Els canvis en l’educació tenen que fer-se lentament, fent-nos dues preguntes, que es el que vols? i com ho vols ?
L'escola del segle XXI que com a finalitat te formar a les persones per a  tota la seva vida, destacant el món virtual, que avui ens envolta en la nostra vida quotidiana i que ens facilita el accés a la informació,les relacions socials o la creació.
Aquest es el primar video que em fet de l'escola del sXXI, esper que agradi als meus companys.
.



EVA,ANA,ALICIA,MIRIAM,CAROL, EVA I JO.

Presentació

Hola! Soc na Arantxa i aquesta és la meva presentació !

Tinc 30 anys i he accedit al grau de magisteri per l’accés a majors de 25 anys, pensava que no prodria obtar a les dues úniqes plaçes que surten per el grau d’educació a la seu d’Eivissa, però l’esforç i molt de treball durant un any, han donat els seus fruits.

El meu currículum d’estudis no és molt ampli, venc de la EGB cursada en Can Misses i no vaig fer ni la ESO, ni batxiller. He estat treballant en restaurants i bars. Ara estic en una oficina a mitja jornada.

Quan fa 3 anys vaig vendre el meu restaurant , vaig començar a tenir moltes ganes per estudiar.
La meua filla Joele que te set anys o com diria ella set i mig ,a set la personeta que em va ajudar més a triar el camí. Per a ella els mestres son com els seus ídols, els estima moltíssim. I jo esper que algun dia, els meus alumnes puguin donar-me aquestes mirades tendres i transparents. També he tingut l’experiència de l’escola de la meua filla que és molt innovadora, treballen en projectes. Ells busquen la informació i els mestres son molt més propers, tot això ma ajudat a l’hora de decidir que fer.
Com tot, no serà un camí fàcil, n’hi aura dies positius i d’altres no tan.
Però il•lusió i moltes ganes d’aprendre son dues paraules que definirien aquests primers dies.

ARANTXA YERN