diumenge, 27 de novembre del 2011

7ª SETMANA

Bon dia amigues i amics!!!

Amb l’entrada d’aquesta setmana explicaré  l’avaluació de competències. Hi ha diferents punts de vista, diferents metodologies, i fins i tot metes diferents.  L'avaluació; és l'acció d'estimar, apreciar,calcular o assenyalar el valor d'alguna cosa.

Les proves que avui en dia s’utilitzen, són sancionadores(1,2,3,4,5...), informatives i amb un temps limitat, el que fa que ens deixem molts continguts importants sense contemplar.

Fa un any a l’escola de la meua filla, ens varen citar a tots el pares per a una reunió. Una vegada a l’aula ens varen fer seure a les cadires, dalt de la taula teníem un full amb preguntes i un llapis. El mestre ens va explicar que teníem 20 minuts per emplenar el full i que no es podien fer preguntes.
Pretty Stressed
  Seguint les seves directrius tots el pares descol·locats per la situació, ens varem posar a llegir-les. Questions com les capes de la terra, els moviments de la terra, sumes o llegir un petit text en angles, ens varen fer a tots un viatge en el temps, fent-nos recordar l’estrès que patíem cada vegada que teníem un examen. Aquell dia les mans ens suaven, ens costava concentrar-nos i els 20 minuts pareixien volar.  


Una vegada que acabarem, el mestre ens va dir  que ara teníem 20 minuts més per fer un projecte, podíem parlar, preguntar als
companys i companyes, i el millor podíem   treballar en equip.

 Una vegada finalitzat  els nostre projecte, varem poder diferenciar els dos mètodes d’avaluació, així com els resultats del que aviem après, amb un mètode i amb altre.

La finalitat d’aquesta reunió va ser que tots el pares diferenciessin la forma d’avaluació del segle XIX, que encara al segle XXI  s’utilitza normalment

 Per què seguim avaluant en un món que no existeix? Jo crec , que és per comoditat. És molt fàcil treure l’examen del llibre de text, i puntuar sense tenir en compte més factors.

Però, aprenem igual? No, no es valora a l'alumnat segons les seves capacitats i el seu esforç, no te en compte el punt personal de partida i el procés mitjançant  el qual s’adquireixen els coneixements, i  l'autoavaluació de les competències com a mitjà per afavorir les estratègies de control i regulació de la pròpia activitat.


Segons en Zabala, en el seu llibre “11 ideas clave Cómo aprender y ensenyar competencias” Zabala .A Arnau .L  Ed. GRAÓ 2007 (193-212). Saber el nivell de domini que l'alumnat ha adquirit d'una competència és un compromís bastant complex, s’ha de partir de situacions o contratemps que simulin contextos reals i disposar dels mitjans d'avaluació específics per a cadascun dels components de la competència.









Les proves de selectivitat universitària condicionen a totes les demés. La finalitat de qualssevol examen o prova fa que l’objectiu sigui la superació de proves. La llarga tradició de les proves escrites fa que condicionin a avaluacions de prestigi com les de la OCDE per l’informe PISA.

Les competències estan constituïdes per tres components basics;

·         El aprenentatge conceptual


·         El procedimental


·         El actitudinal

L’avaluació per competències utilitza mitjans per reconèixer  si el que aprèn el servirà per superar situacions reals concretes. Totes  les competències es donen a partir de situacions o problemes reals. Seguin aquestes passes:

1.      Problema o situació, que qüestiona o planteja problemes per resoldre.


2.      Anàlisi de la situació,que avalua la capacitat de comprensió i anàlisi.


3.      Selecció esquema, avaluació de la capacitat de coneixement i d’actuació.


4.      Actuació flexible i estratègica, avaluació de la resposta del problema.


Així dons l'avaluació serà inclusiva, integradora orientadora, transparent, i personalitzada. Per fer possible  aquest repte em de  reinventar la professió docent.



Per altra banda na Neus San Martí, pensa que l’avaluació serveix per desenvolupar competències,  he trobat aquest Power Point que resumeix molt bè, que és avaluar competències.


En la publicació d’en Miguel Santos Guerra d’aquesta setmana, es pot veure la diferencia de les persones que aprofiten fins a l’últim esglaó les oportunitats. I si donéssim aquestes oportunitats als nostres alumnes, per què no es fa una avaluació més completa?





“...unas veces por pereza, otras por prisa, otras por desinformación, otras por despiste, otras por pesimismo, otras por tener un bajo autoconcepto, nos privamos de muchas cosas de las que otros disfrutan. No hablo aquí de las consabidas diferencias culturales, económicas o intelectuales, que no es fácil o posible eliminar. Hablo de la capacidad de sacar el mayor partido a la vida en el nivel y lugar donde se esté.Pienso en dos personas del mismo o aproximado nivel social. Una de ellas le saca el cien por cien del líquido al limón y otra solo unas gotitas ..."
                

A tight squeeze Project 365(2) Day 357


 Pensar de quina forma volem avaluar als nostres alumnes, ara és molt fàcil. El difícil serà posar totes aquestes teories en pràctica, però si ho tenim clar aconseguirem la nostra meta.

Fins  a la setmana que ve!!!

diumenge, 20 de novembre del 2011

6ª SETMANA

Hola amics;
Aquesta setmana vàrem veure a classe una conferència en Eivissa , sobre un llibre d’en Antoni Zabala, ell és licenciat en  pedagogia i ciències de l’educació. La conferència feia referència al seu llibre  “11 ideas claves, Cómo  aprender  y ensenyar competencias” Zabala .A y Arnau .L ED.Arnau (2007) .

 Avui en dia l'escola tradicional ofereix una formació selectiva i propedèutica, que selecciona a l'alumnat per arribar a la formació universitària. Amb aquest mètode el llibre de text és punt de partida i el d’arribada, sent  l’única guia de coneixements.
  
Memoritzar i repetir  els coneixements és el que fa l’alumne a l’escola tradicional, per desprès reproduir els mateixos  continguts.

Buscar la formació integral de les persones per a tota la vida, ajudar a l’alumne  orientant-lo, per  a que el dia  de demà trobi el seu camí en aquesta societat, és encara (com diu en Zabala) una utopia, però això també ens guiarà a nosaltres, per poder seguir creixent. I fer possible que aquesta forma d’ensenyança un dia deixi de ser utòpica. 
Aquesta entrevista d'en Zabala em servira com a introduccio al seu llibre



El constructivisme busca la capacitat de donar solucions i respostes als problemes que apareixen en la vida. Es defensa el treball en equip i la cooperació entre companys, per entendre els diferents nivells i ritmes. Com l’exemple d’en Zabala de la truita francesa, “...hi ha dos models els considerats normals i uns altres no normals...probablement aquestes persones tenen coneixements, procediments o actituds i formes diferents d’aprenentatge, i això vol dir que no siguin iguals?...”
La seua metàfora de "la truita francesa" explica  que tots tenim diferents formes de fer-la, a alguns els agrada més feta i a altres menys, i fins i tot si fem dues amb els mateixos ingredients mai quedaran iguals.

Spanskomelet


Per això cada nen és únic, i així també és única la seva manera i ritme d'aprenentatge, no hi ha un temps definit, la  formació ha de ser flexible i adaptada a l’alumne.

Així donaríem l’oportunitat a tots els nens d’aprendre per competències i també  a nosaltres d’ensenyar per competències. La definició correcta del que entenem per competència és; “ la capacitat o habilitat d'efectuar les tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat per a això fa falta mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada”. El procés consistirà a donar resposta a les preguntes següents: Què és necessari saber? (coneixements, els continguts conceptuals) Què s'ha de saber fer? (habilitats, continguts procedimentals) Com s'ha de ser? (les actituds, els continguts actitudinals).  
 Tot això surt com  a resultat de la necessitat de superar l'aprenentatge memorístic de coneixements, concepció molt enraigada en el nostre entorn.  

 Les competències han d'identificar allò que necessita una persona per donar resposta a problemes que es plantegen en diferents àmbits de la vida, mitjançant accions que impliquen components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

Aquesta setmana llegint el Adarve, he trobat el seu blog molt interesant i intimament relacionat amb aquest tema, aqui teniu el seu enllaç i algunes de les frases més impactants  que he trobat en la seva entrada, per a mi deixan una imatge transparent de la realitat que ens envolta.


...Me remito a las estrategias didácticas que utilizamos en las escuelas. Muchas de ellas están asentadas en procesos de memorización y de repetición. Pero no de creación. Doyle habla de los diferentes tipos de tareas intelectuales que se utilizan en las aulas y que van desde la memorización a la creación pasando por el aprendizaje de algoritmos, la comprensión, el análisis, la comparación y la libre opinión...


...¿Qué tipo de actividades son las más frecuentes? No he visto que se utilicen con frecuencia tormentas de ideas, proyectos de visión futura, creación de proyectos, planificación de investigaciones, formulación de interrogantes… El corpus de conocimiento es tan grande que se dedica la mayor parte del tiempo a su transmisión, a su reproducción. Queda muy poco tiempo para la búsqueda, el cuestionamiento y la producción...


...¿De qué tareas existe más peso en la evaluación? ¿Cuáles son las más frecuentes y las más valoradas? Mucho me temo que se encuentren más de memorizar que de crear, más de repetir que de inventar...


 Així doncs  aprendre o ensenyar per competències  implica coneixements, habilitats i actituds. L'aprenentatge d'una competència no pot ser mecànica perquè competència és igual a grau màxim de significat  i funcionalitat.

 Ensenyar competències implica utilitzar formes d'ensenyament fent  preguntes indicades i a donant respostes a situacions, conflictes i problemes propers a la vida real.

 Les competències no deriven dels sabers científics, sinó que és clarament metadisciplinar. És la capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge no només aconsegueix que aquest sigui més profund, sinó que també facilita els nous aprenentatges.

Finalment Zabala ens adverteix que ser competent “no és una qüestió de tot o gens”. S'és competent quan s'actua mobilitzant de forma integrada conceptes, procediments i actituds per donar resposta a un problema, però l'avaluació d'aquesta competència estarà en un continu entre l'avaluació menys competent i la més competent.

I COM A CLONCLUSIÓ, S'APREN A BALLAR,  BALLANT??...FINS LA 7º SETMANA!!!

diumenge, 6 de novembre del 2011

QUINTA ENTRADA


                                       Amor salvaje 

Benvolguts amics,  he de comunicar-os que després d’unes setmanes de dur treball he aconseguit finalment publicar en el meu eportafoli, el treball del llibre “Va de mestres” i el vídeo corresponent.

Varen ser necessàries tres eines, per que els treballs quedessin bé. El  Scribd va ser una dels que vàrem utilitzar , serveix per encuadrar el treball, donant-li una molt bona presentació. El photopeach, el vàrem utilitzar per fer el vídeo, amb imatges de flikr i altres que ja teníem nosaltres.

                                    5/365: Navegando juntos  

El vídeo ha set una experiència molt polida, que a tingut molt d’èxit, teníem que descriure que tipus de mestres voldrem ser. Descriure aquests sentiments amb música, imatges, i paraules claus, a set mot emocionant.






Gracies a la nostra mestra Gemma Tur Ferrer de Bases Didàctiques  i Dissenycurricular els nostres treballs i els vídeos de “Va de mestres” estan en el blog de kuentalibros. Aquesta pàgina esta enllaçada per si algú vol donar-li un cop d’ull.

 Es increïble que gracies a les noves tecnologies, i a mestres TIC com na Gemma els nostres  treballs, vídeos, sentiments, pensaments i emocions podran donar la volta al món. A demes  contribuiran o almenys tindran l’oportunitat de intentar canviar l’ensenyança del s.XXI estancada al s.XIX.  

Justament la setmana passada  vaig tenir una reunió amb el mestre de la meua filla i em va dir que tenia que llegir a casa. La meua nena es diu Joele i te set anys, encara no ha descobert el gust per la lectura.

Crec que aquest blog és una bona eina per iniciar-li el gust per la lectura, a na Joele li a agrada la idea de poder explicar els contes que es llegeix i després també els podrà veure els seus vídeos pel ordinador.

Dia a dia , estic aprenent coses noves, creant i estimulant el meu interès. La motivació per aquesta professió esta en desenvolupament. Tot i això jo em vaig iniciar en la universitat  amb altes dosis d'ansietat, potser perquè, com crec, si tens sort algun mestre t’ensenyarà a ser bon professor però  hem d'aprendre nosaltres mateixos amb els nostres errors.

                                   Adéu, aquí deix la meva reflexió.