6ª SETMANA

Hola amics;

Aquesta setmana vàrem veure a classe una conferència en Eivissa , sobre un llibre d’en Antoni Zabala, ell és licenciat en  pedagogia i ciències de l’educació. La conferència feia referència al seu llibre  “11 ideas claves, Cómo  aprender  y ensenyar competencias” Zabala .A y Arnau .L ED.Arnau (2007) .

 Avui en dia l'escola tradicional ofereix una formació selectiva i propedèutica, que selecciona a l'alumnat per arribar a la formació universitària. Amb aquest mètode el llibre de text és punt de partida i el d’arribada, sent  l’única guia de coneixements.
  

Memoritzar i repetir  els coneixements és el que fa l’alumne a l’escola tradicional, per desprès reproduir els mateixos  continguts.

Buscar la formació integral de les persones per a tota la vida, ajudar a l’alumne  orientant-lo, per  a que el dia  de demà trobi el seu camí en aquesta societat, és encara (com diu en Zabala) una utopia, però això també ens guiarà a nosaltres, per poder seguir creixent. I fer possible que aquesta forma d’ensenyança un dia deixi de ser utòpica. 
Aquesta entrevista d'en Zabala em servira com a introduccio al seu llibre

El constructivisme busca la capacitat de donar solucions i respostes als problemes que apareixen en la vida. Es defensa el treball en equip i la cooperació entre companys, per entendre els diferents nivells i ritmes. Com l’exemple d’en Zabala de la truita francesa, “...hi ha dos models els considerats normals i uns altres no normals...probablement aquestes persones tenen coneixements, procediments o actituds i formes diferents d’aprenentatge, i això vol dir que no siguin iguals?...”
La seua metàfora de "la truita francesa" explica  que tots tenim diferents formes de fer-la, a alguns els agrada més feta i a altres menys, i fins i tot si fem dues amb els mateixos ingredients mai quedaran iguals.

Per això cada nen és únic, i així també és única la seva manera i ritme d'aprenentatge, no hi ha un temps definit, la  formació ha de ser flexible i adaptada a l’alumne.

Així donaríem l’oportunitat a tots els nens d’aprendre per competències i també  a nosaltres d’ensenyar per competències. La definició correcta del que entenem per competència és; “ la capacitat o habilitat d'efectuar les tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat per a això fa falta mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada”. El procés consistirà a donar resposta a les preguntes següents: Què és necessari saber? (coneixements, els continguts conceptuals) Què s'ha de saber fer? (habilitats, continguts procedimentals) Com s'ha de ser? (les actituds, els continguts actitudinals).  
 Tot això surt com  a resultat de la necessitat de superar l'aprenentatge memorístic de coneixements, concepció molt enraigada en el nostre entorn.  

 Les competències han d'identificar allò que necessita una persona per donar resposta a problemes que es plantegen en diferents àmbits de la vida, mitjançant accions que impliquen components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

Aquesta setmana llegint el Adarve, he trobat el seu blog molt interesant i intimament relacionat amb aquest tema, aqui teniu el seu enllaç i algunes de les frases més impactants  que he trobat en la seva entrada, per a mi deixan una imatge transparent de la realitat que ens envolta.

...Me remito a las estrategias didácticas que utilizamos en las escuelas. Muchas de ellas están asentadas en procesos de memorización y de repetición. Pero no de creación. Doyle habla de los diferentes tipos de tareas intelectuales que se utilizan en las aulas y que van desde la memorización a la creación pasando por el aprendizaje de algoritmos, la comprensión, el análisis, la comparación y la libre opinión...

...¿Qué tipo de actividades son las más frecuentes? No he visto que se utilicen con frecuencia tormentas de ideas, proyectos de visión futura, creación de proyectos, planificación de investigaciones, formulación de interrogantes… El corpus de conocimiento es tan grande que se dedica la mayor parte del tiempo a su transmisión, a su reproducción. Queda muy poco tiempo para la búsqueda, el cuestionamiento y la producción...

...¿De qué tareas existe más peso en la evaluación? ¿Cuáles son las más frecuentes y las más valoradas? Mucho me temo que se encuentren más de memorizar que de crear, más de repetir que de inventar...

 Així doncs  aprendre o ensenyar per competències  implica coneixements, habilitats i actituds. L'aprenentatge d'una competència no pot ser mecànica perquè competència és igual a grau màxim de significat  i funcionalitat.

 Ensenyar competències implica utilitzar formes d'ensenyament fent  preguntes indicades i a donant respostes a situacions, conflictes i problemes propers a la vida real.

 Les competències no deriven dels sabers científics, sinó que és clarament metadisciplinar. És la capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge no només aconsegueix que aquest sigui més profund, sinó que també facilita els nous aprenentatges.

Finalment Zabala ens adverteix que ser competent “no és una qüestió de tot o gens”. S'és competent quan s'actua mobilitzant de forma integrada conceptes, procediments i actituds per donar resposta a un problema, però l'avaluació d'aquesta competència estarà en un continu entre l'avaluació menys competent i la més competent.

I COM A CLONCLUSIÓ, S'APREN A BALLAR,  BALLANT??...FINS LA 7º SETMANA!!!